De juïns, prejuïns i garanties

Resum:

Crítica a l’actitut de condenar al divergent o absoldre a l’afí sense respectar els valors de civilisació que suponen les garanties processals. Es reclama a l’hora de valorar respecte, prudència i valors democràtics.

La redenció en els nostres dies, més que per la via de l’arrepenediment inicial i posterior penitència, o per la força de les urnes, es produïx sovint per la impunitat que oferix el ràpit oblit. Entre unes atres coses, la ingent  informació que abarrota els mijos de comunicació social i, encara més, les rets socials, favorix eixa espècie d’alzheimer colectiu.

Per eixample, en excuses vàries, com són virtuals campanyes de pretesa “transformació social” o, més modestament, en pur ànim chamarrusquer o de cridar l’atenció, no són estranyes grosseres eixides de to allò més estrepitoses, ocasionalment injurioses i fins calumnioses. I a pesar d’açò, quan no passen inadvertides, provablement per considerar-se realisades sols en ”animus iocandi” o més be “mofandi” se’ls nega tota importància i, en qualsevol cas, són quasi immediatament oblidades.prejuicios

En eixa llínea de devaluació s’emmarca la creixent tendència a la més sectaria i expeditiva condena o absolució pública sense enjuïciament respecte a determinats personages generalment de l’àmbit polític. Lo que manco importa és si el seu inevitable resultat conclou en la immediata absolució o, pel contrari, finalisa en la condena entreverada de linchament i escarni públic, sempre que el primer siga de l’afí i el segon del divers. Si és amic, per supost innocent, si no, directament culpable. I Al marge de possibles causes o motivacions que puguen arribar a justificar-les, per lo manco mereixen ser posades al descobert, puix afecten als drets i les garanties de tots.

Sigles d’experiència i de reflexió han permés perfilar com ha d’aplicar-se el Dret Penal. Precisament representa, entre atres aspectes, un important índex de civilisació. Aixina, no resulta venturer afirmar que la seua aplicació tindrà caràcter estrictament públic; que s’exclou qualsevol autotutela fins al punt de que la mateixa es tipifica com a delicte en l’artícul 455 del Còdic Penal; i que no es pot dispondre de la pena llevat de contades i menors excepcions. De fet, encara que resulte cridaner, el sofriment conseqüència de ser víctima del delicte no atribuïx una relació material penal front a l’autor del mateix; ni a l’ofés o agraviat, encara que puga formular acusació i mereixca un tractament específic, correspon dret subjectiu a que s’imponga una pena. Aixina mateix, el Dret Penal s’aplicarà sols i de modo excloent pels òrguens jurisdiccionals. Per últim, mereix destacar-se que els tribunals impondran penes exclusivament a través del procés, configurat en unes condicions i garanties rigoroses. Segons la Constitució espanyola, solament els tribunals, a través del procés, poden impondre penes. I el Còdic Penal declara expressament que “nullum crimen, nulla poena, sine lege”; i també que “nemo damnetur nisi per legale indicium” (“no podrà eixecutar-se pena ni mesura de seguritat sino en virtut de sentència ferma dictada pel Juge o Tribunal competent, d’acort en les lleis processals ni en una atra forma que la prescrita per la Llei i reglament que la desenrollen”, diu l’artícul 3 CP).

El procés penal espanyol es configura sense dubte exigent. La Constitució, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i el Conveni Europeu de Drets Humans fonamenten un important conjunt de garanties processals. Entre elles destaca la distinció entre el juge instructor i el que decidix; que qui juja no puga acusar; i, sobretot, el dret de contradicció i de defensa. Més concretament, les persones tenen dret a ser informades de l’acusació; a l’assistència lletrada; a utilisar els mijos de prova pertinents i a la prohibició de tortura; a no declarar o no fer-ho contra sí mateixa; a la presunció d’inocència; a una resolució fonamentada; al recurs; i a un procediment oral, públic i sense dilacions indegudes…

No obstant, tots estos guanys socials i de civilisació queden llamentablement derogats de fet pel negoci d’uns i la juguera d’atres. En forma d’informació veraç, de crítica mereixcuda i també de la més respectable indignació, s’ajupen excessius prejuïns, carents d’elements suficients per a aspirar a la més mínima certea, que desprecien els drets i les garanties que correspon a tot verdader enjuïciament.

En independència del resultat dels processos penals passats, presents i futurs, i al marge del dret a la informació i a la crítica, és necessari reclamar respecte, prudència i valors democràtics. Les garanties processals no són frut de la casualitat ni resulten caprichoses, inútils o contraproduents. El sistema jurídic en general i el processal en particular, com tota obra humana, podrà ser millorable i plantejarà innumerables problemes. Ademés, qui juja és humà i, per tant, falible. No obstant, el nostre sistema processal està construït per a subsanar o minimisar els errors i per a alcançar un grau raonable de certea equilibrada en el respecte al ser humà. Per tant, mereix confiança i, sobretot, respecte.

D’un atre costat, si el nostre prejuí, com a tal, adolix de les més mínimes garanties processals, carix dels elements de juí suficients per a valorar, i es troba plagat en el millor dels casos d’informacions parcials i fins a vegades capcioses, sembla important la prudència. Si junt ad això conseguim desprendre’ns de llastres totalitàris persistents i afegim valors democràtics, haurem contribuït en alguna mesura a construir una societat millor.

José Bonet Navarro

Catedràtic de Dret Processal. Universitat de Valéncia
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Vicepresident de l’Associació de Juristes Valencians

Los comentarios están cerrados.