Adeu a les faltes. Benvingut retroces

Des de l’1 de juliol de 2015 entra en vigor la reforma del Còdic Penal. Entre atres coses importants, elimina les faltes i el corresponent juí. Encara que es presenta com un alvanç, es tracta en realitat d’un vertader retrocés donat que en la major part dels casos, be es castigaran com a delictes lleus, de modo que aumenta la pena aproximadament en el triple, o, encara pijor, be com sanció administrativa, en pèrdua de les garanties processals pròpies del procés penal.

Les novetats llegislatives no són precisament un fenomen estrany. Al contrari, el ciutadans solem contemplar impertèrrits i atònits com una busnada de normes, noves o reformades, nos inunden cada dia. Açò dificulta conéixer tota la immensitat llegislativa i, al mateix temps, justifica l’existència del vell brocart jurídic per el que “ignorantia iuris non excusat”, o, segons l’artícul 6.1 del Còdic Civil, “la ignorança de les lleis no excusa del seu compliment”.

faltasUna d’estes novetats llegislatives es publicà en el BOE el passat 31 de març, per a entrar en vigor l’1 de juliol de 2015. Em referixc a la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la que es modifica el Còdic Penal. El seu Preàmbul reconeix que es tracta d’una completa revisió i actualisació, que, entre moltes atres coses importants, introduïx la presó permanent revisable; o també suprimix d’un colp les faltes, remetent algunes d’elles a la responsabilitat civil, atres a la sanció administrativa i, les restants passen a ser considerades com “delictes lleus”. En la seua conseqüència, suprimix el vell juí de faltes, i el substituïx pel nou juí per delictes lleus.

La supressió de les faltes pretén justificar-se en el denominat “principi d’intervenció mínima”; de pas, en la reducció de la càrrega de treball en els jujats; i, també, segons el preàmbul de la dita Llei per “coherencia en el sistema sancionador en su conjunto pues una buena parte de ellas describen conductas sancionadas de forma más grave en el ámbito administrativo”. Per això reconeix que l’objectiu de l’eliminació de les faltes s’orienta en realitat a “facilitar una disminución relevante del número de asuntos menores”, puix, seguix dient el preàmbul, “en gran parte, pueden encontrar respuesta a través del sistema de sanciones administrativas y civiles”. Pero al marge de les faltes que es remeten a la corresponent responsabilitat civil (imprudència, injúries o vexacions lleus, deslluïment d’immobles o danys en bens de valor cultural d’escassa entitat), el trànsit de falta a delicte lleu implica un considerable aument de la pena, aproximadament al triple; i quan es sanciona per responsabilitat administrativa, el castic ya és prou més greu, com reconeix el propi legislador.

Este denominat “principi d’intervenció mínima”, d’aspecte aparentment progressiste, es traduïx en la major part de les ocasions en un considerable retrocés sobre els drets i les garanties de les persones. Pense’s solament en que la “presunció d’inocència” es convertix en l’àmbit administratiu en “presunció de veracitat de l’agent denunciant”, o, com deya gràficament un company de Micalet Garcia en la policia municipal: “cada botón de mi uniforme es una prueba”. I el “in dubio pro reo”, es transforma en eixe mateix àmbit en el “solve et repete”. D’eixe modo, si tens ànim i diners, ya t’enfrontaràs a l’Advocacia de l’Estat en un procés anomenat “contenciós-administratiu”, llent, car i de dubtosa viabilitat, llevat que la barrabassada de l’administració, com no és rar que ocórrega, aplegue a l’extrem.

I per a culminar tota esta involució en els drets i les garanties, la supressió de les faltes implica una conseqüència no expressada pero crec que pot considerar-se crucial: la supressió de les competències dels Juges de Pau en l’àmbit penal. El seu règim jurídic pot ser substancialment millorable, pero resulta clar que, encara que siga “praeter legem”, els hòmens i dònes que tan dignament integren eixe tradicional cos realisen un paper de pacificació social altament rellevant per a la convivència veïnal. Paper que el Juge d’Instrucció no té temps, provablement ganes, ni competències per a complir. La reforma, aixina, no solament desaprofita l’experiència i l’auctoritas del Juge de Pau, sino que nos aboca a que l’administració irremediablement puga sancionar en patent merma de garanties processals, obrint-nos un calvari plagat d’incertea i costes. I en el millor dels casos, el Juge d’Instrucció del cap de partit, com és el seu deure, aplicarà un Còdic Penal tres vegades més sever, llevat quan considere convenient sobreseir el procés (en considerar que el delicte resulte de molt escassa gravetat i no existixca interés públic rellevant en la seua persecució).

Una volta més, cap a arrere com els carrancs.

José Bonet Navarro

Catedràtic de Dret Processal (UVEG)

Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Vicepresident de la Associació de Juristes Valencians

Los comentarios están cerrados.