Una almoina per al dret civil valencià, per dignitat

José Bonet Navarro
Catedràtic de Dret Processal. Universitat de Valéncia
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Diuen que els valencians som meninfots. També diuen que quan nos varen arrebatar els furs per l’única raó de la força i de la represàlia derivada d’un guerra entre borbònics (majoritaris en Castella) i austracistes (majoritaris en Valéncia), no els recuperem perque els valencians no vàrem voler. És més, s’ha aplegat a dir que el Rei Borbó, Felipe V, el mateix que va perpetrar la infàmia de Xàtiva, “para extinguir su memoria… para castigo de su obstinación” digué; qui va ordenar incendiar la ciutat i sembrar els seus camps de sal per a condenar-la a la pobrea; qui va reduir la seua població de dotze mil habitants a sols quatrocentes ànimes; i, per a arrematar la seua infàmia, qui va canviar el nom de Xàtiva pel de “Colonia Nueva de San Fhelipe”, eixe mateix Rei –diuen-, és el que va oferir graciosament la reintegració dels furs. I no obstant, sempre en paraules d’alguns, vàrem ser precisament els valencians els qui no acceptàrem la gràcia, perque ya estàvem acostumats a un dret castellà que, al cap i a la fi, es presentava molt similar com a hereu també del dret romà.

limosna-1I trescents anys més tart, els valencians seguim aguantant carros i carretes, des d’una patent infrafinanciació fins a insults com que el valencians portem en els gens la corrupció. I mentrestant nos apuntem a la penya del Madrit o del Barcelona, o del Tottenham Hotspur Fooball Club, si fa falta.

Actualment, el Rei espanyol, també Borbó, Felipe VI, el mateix que no s’enrecorda de cóm es diu “bona vesprada” en valencià, referint-se al decret d’abolició de 1707, afirma que “cualquier legalidad establecida en el pasado, que pudiera tener un sentido discriminatorio o limitador del autogobierno valenciano, ha sido, sin duda alguna, superada por la Constitución y el Estatuto de Autonomía Valenciano”. No obstant, la Constitució, en l’artícul 149.1.8ª, dispon que l’Estat té competència exclusiva, entre unes atres, en llegislació civil “sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan”. I resulta que en Valéncia no ha existit dret civil foral o especial durant tres sigles perque se nos va arrebatar injustament i per la força, i no es va rehabilitar, com ocorregué en atres llocs.

Davant este desficaci jurídic, l’Estatut d’Autonomia Valencià de 2006 reconeix la categoria de nacionalitat històrica al poble valencià i assumix la importància del seu dret foral en l’àmbit competencial de la Generalitat, restablint aixina la competència que va tindre en eixa matèria durant sigles. I en desenroll d’eixa competència, contem en normes alvançades com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d’unions de fet (2012) i la Llei dels contractes i atres relacions jurídiques agràries (2013). Lleis que no solament són frut del reintegrament de drets dels valencians sino, sobretot, que tracten de donar una solució àgil, moderna i pròpia a problemes dels valencians.

Certament, el dret foral valencià podia ser considerat en el seu temps com molt alvançat i –salvant les distàncies- progressiste. Fins i tot es contava en un sistema processal valencià que era l’enveja en el seu temps. Pero a pesar d’això, no es tracta ara de reclamar la recuperació del dret foral valencià pel mer fet de ser-ho i de la discriminació patida. És clar que trescents anys d’inaplicació generaran alguns dèficits, i fins i tot en alguns casos els mateixos poden aplegar a ser severs. No obstant, en tot cas el dret foral valencià deu considerar-se un element a tindre present per a inspirar futures regulacions, i també per a fonamentar la capacitat llegislativa sobre dret civil valencià, impulsant solucions modernes a problemes actuals i futurs. Es tracta, per tant, de recuperar competència, de rehabilitar un agravi històric, i, sobretot, de desenrollar regulacions més adequades als problemes dels valencians també en matèria civil. Per supost, açò es farà sempre respectant el marc jurídic estatal, europeu i internacional que nos vincula.

No obstant, per allò de que no ha existit el dret foral durant varis sigles, encara que haja segut frut de la infàmia i la injustícia, i a pesar de que l’Estatut de 2006 superava en certa manera esta situació, el govern espanyol ha recorregut tres de les quatre lleis citades, negant d’eixe modo la capacitat llegislativa de la Generalitat en dret civil. Per eixa via el govern espanyol, en l’excusa del respecte a l’estat de dret, sempre en la seua particular concepció, pren l’opció d’intentar perpetuar una injustícia i una discriminació que ya està durant tres sigles per als valencians.

Tècnicament, el resultat d’estos recursos es presenta incert, com és regla general en tot litigi, i, sobretot, donades les circumstàncies concurrents. En el seu ajust en el mencionat artícul 149.1.8 de la Constitució espanyola, solament fins a 1707 i despuix a partir de 2007 hem tingut en puritat dret foral. En eixe context, el resultat dels recursos d’inconstitucionalitat podria ser el de desestimació, per entendre que en realitat els valencians tenen dret foral, perque va ser illegítima, illegal i discriminadora la usurpació mai recuperada derivada del Decret de nova planta, i, per eixe camí, entendre que dispon de competències per a desenroll de dret civil. Pero el Tribunal Constitucional podria també decidir estimar els recursos i optar aixina per perpetuar la injustícia i la discriminació, afirmant senzillament que fins la mitat de la década dels 2000 els valencians no tenien dret foral, al marge de les raons que ho varen motivar i de lo que va ocórrer en atres llocs en paregudes quan no idèntiques circumstàncies.

Per eixe motiu, l’Associació de Juristes Valencians ha iniciat una campanya presentant mocions en els Ajuntaments valencians en defensa del Dret Civil Valencià i per la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis de dret civil valencià. En el moment d’escriure estes paraules, en majoria aplastant quan no unanimitat, i en vots, entre uns atres, de Compromís, Esquerra Unida, Podemos, Ciutadans, Partit Popular i PSOE, s’han aprovat mocions en municipis com Benifaió, Aldaia o Sumacàrcer, i s’espera que s’aproven moltes atres pronte. Crec que, per un mínim sentit de la dignitat, de la igualtat i de la no discriminació, els valencians de forma unànim hem d’alçar la veu reclamant l’almoina de respecte a la nostra capacitat llegislativa, competència que nos correspon en dret i en justícia, i que la Generalitat ha eixercit i deu seguir eixercint en el futur. D’eixa forma, ningú podrà dir que els valencians som més ni menys que ningú, ni que hem oblidat reclamar els nostres drets.

Los comentarios están cerrados.